dimecres, 24 de desembre de 2014

Impressions de Rojava: un reportatge des de la revolució

Comparteixo l'article Impressions of Rojava: a report from the revolution” traduït al català. Escrit per Janet Biehl i publicat en anglès el 16 de desembre a ROAR Magazine. Després va ser publicat en castellà al bloc solidari Rojava no está sola. Demanem disculpes pels possibles errors de traducció que hi hagi, aquesta no ha estat feta professionalment.

Janet Biehl és una escriptora independent, artista i traductora. Va ser col·laboradora i companya del difunt Murray Bookchin, les idees del qual van inspirar l'empresonat líder del PKK Abdullah Öcalan per abandonar les posicions marxistes-leninistes en favor d'un Estat kurd en pro del projecte del confederalisme democràtic. És autora de  “Las políticas de la ecología social: municipalismo libertario, “Rethinking Eco-Feminist Politics, “Ecology or Catastrophe: The Life of Murray Bookchin i del bloc Ecology or Catastrophe.



dissabte, 24 de maig de 2014

25 de maig: denunciem la farsa

"Vots polítics que poden canviar la societat i l'individu:
vot d'honestedat, vot de consciència, vot d'austeritat,
vot de consum responsable, vot d'amistat, vot de justícia,
vot d'ajuda al pròxim, vot de llibertat, vot de fidelitat,
vot de comprensió, vot de creixement personal...
Pots votar cada dia. El vot el realitzes cap a la teva
pròpia persona, així que complir-lo t'engrandeix
com a ésser humà. Ets lliure d'assumir-lo i realitzar-lo.
Aquests són els únics vots que possibiliten la revolució."
(Albert Z.G.)


Avui no vivim en democràcia (ni tan sols en una democràcia "segrestada", "gastada", "corrumpuda" o "parcial", que s'hagi d'ampliar), sinó en un règim totalment oligàrquic, en els seus fonaments, on el poder, com a capacitat de participar en l'emissió de propostes, deliberació d'aquestes i presa de decisions sobre la vida pública, no es troba repartit en el si del(s) poble(s) sinó altíssimament concentrat en mans de diferents elits. 

La disfressa "democràtica" és la que més ha convingut als poders oligàrquics moderns.

Per això, la primera tasca d'aquells que estem per una veritable democràcia és desmarcar-nos de l'actual farsa i denunciar-la.

La tradició democràtica que hem de recuperar és la del(s) poble(s) autoorganitzats sense tutela ni coacció estatal, la voluntat d'organitzar economies racionals i sostenibles on ningú sigui exclòs de l'accés als mitjans de producció i als béns bàsics per a la supervivència (ni tampoc, clar, del deure de treballar, sempre i quan i hi hagi la capacitat). És la tradició del projecte d'una societat de bases ètiques, on predomini una cultura de millorar individual i col·lectivament en pro del bé comú, de les potencialitats humanes de la cooperació i la convivència en harmonia, l'amor al pròxim, etc.

Això, que sembla una "utopia", ha estat una realitat històrica a la península ibèrica, concretada en les institucions del consell obert i el comunal.

Aquest 25 de maig se'ns crida a participar en la farsa de la "representació", aquesta vegada a nivell de la Unió Europea.

A l'esquerra independentista, que aquesta vegada advoca per l'abstenció argumentant que la Unió Europea és antidemocràtica, se li hauria de recordar que igualment han estat sempre antidemocràtiques les estructures "nacionals" d'Estat.

Per canviar necessitarem ser cada vegada més gent compromesa, en el nostre dia a dia i de per vida, amb la tasca de reconstruir el projecte d'una societat anticapitalista, i de construir les bases d'aquesta perquè puguem posar sobre la taula la proposta, factible, de viure, tractar-nos i organitzar-nos d'una altra manera.

Aquest 25 de maig, denunciem la farsa!



Comparteixo alguns textos entorn aquestes qüestions:

25-M: Per una política provital - Blai Dalmau, maig de 2014.

Las paradojas del negocio electoral - Antón Dké ("El blog de Nanín"), maig de 2014.

Desconexión electoral: la abstención como deber - Antón Dké ("El blog de Nanín"), maig de 2014.

Lo utópico es votar - Nacho Cardiel, maig de 2014.

El negocio electoral y la miseria del liderazgo - Acción Social Sindical Internacionalista, maig de 2014.

La farsa - Raúl ("Quebrantando el silencio"), maig de 2014.

Abstencionistas: Vagos y maleantes - Vicent Teulera, maig de 2014.

Nuestros sueños no caben en sus urnas - Nacho García (Asamblea Antimilitarista de Madrid), maig de 2014.


Abstención Activa - CGT, maig de 2014.

25-M: La abstención como repudio del sistema - Félix Rodrigo Mora, maig de 2014.



Una democracia inclusiva confederal - Takis Fotopoulos, 1997.


Nota sobre la supresión de los partidos políticos - Simone Weil, 1957.

Sobre l'Estat de benestar - Grup de Reflexió per l'Autonomia, 2014.

El partido del Estado - Miquel Amorós, 2012.



El tap de l'esquerra - Antón Dké ("El blog de Nanín"), 2013.

dissabte, 14 de setembre de 2013

Fes-te roca



Espera-la, que vindrà.

dijous, 15 d’agost de 2013

Estudi de l'Estat

"L’assaig que es presenta a continuació és un document innovador i summament interessant. Dins del que podem anomenar 'opositors al sistema capitalista' és impossible trobar una crítica a l’Estat d’aquestes magnituds." (CNT-AIT Madrid)


Tradueixo al català “Estudio del Estado”, assaig de Félix Rodrigo Mora, amb la voluntat de contribuir a promoure a les terres de parla catalana l’estudi, reflexió i discussió sobre la naturalesa i la història de l’Estat.

L’assaig es va publicar separat en quinze articles al periòdic cnt, entre els números 354 (març de 2009) i 369 (juliol de 2010). L’any passat la federació local de Madrid de la CNT-AIT el va publicar en format llibret.

dissabte, 22 de juny de 2013

Procés cap a la independència. Oportunitat o cortina de fum?


El passat 21 de juny vaig participar a una taula rodona organitzada per l'Associació Cultural La Llibertària, anomenada "Procés cap a la independència. Oportunitat o cortina de fum?". Durant aquesta, els quatre ponents vam exposar els nostres punts de vista sobre quatre punts que se'ns havien proposat prèviament. Després, es va obrir un torn d'intervencions i debat obert entre totes les persones assistents a l'acte.

diumenge, 21 d’abril de 2013

Seieu a taula


Si tinguéssim les armes, us apuntaríem.

dissabte, 6 d’abril de 2013

Sobre el problema de la corrupció política

"El projecte d'autonomia individual i col·lectiva no és una utopia, sinó un projecte històric-social que pot realitzar-se, res mostra que sigui impossible. La seva realització no depèn més que de l'activitat lúcida dels individus i dels pobles, de la seva comprensió, de la seva voluntat, de la seva imaginació." (Cornelius Castoriadis)
"Que se'n vagin tots!" (crit entonat a les mobilitzacions populars d'Argentina el 2001) 

diumenge, 31 de març de 2013

Les relacions de producció capitalistes i el treball assalariat

"Una empresa sense treballadors no existeix. Una empresa sense empresari s'autogestiona."
"Què és la propietat? La propietat és un robatori." (Pierre-Joseph Proudhon) 

dimecres, 27 de març de 2013

Contra la reacció i les mentides de l'Esquerra

"En els anys fundacionals de la Segona Internacional, la socialdemocràcia pretenia enderrocar el capitalisme. Després, va perseguir reformes parcials com a passos graduals cap al socialisme. Finalment, es va conformar amb el benestar i la plena ocupació dins el capitalisme. Si ara accepta el declivi i la renúncia d'un i l'altre, en quin tipus de moviment es transformarà?" (això s'ho va preguntar algú l'any 1994)
"Ningú ens representa." (15M)


dilluns, 25 de març de 2013

Una filosofia de combat per a una època de crisi i, per tant, d'esperança

"Per això, en comptes de preguntar-nos si la Humanitat va a algun lloc i si tota la malla multicolor que integra la vida té sentit, des del perfum del gessamí fins els afanys del savi o el fulgor de les estrelles, hem d'aspirar a que la seva finalitat sigui el bé universal." (Félix Martí Ibáñez)


divendres, 15 de març de 2013

L'Enric com una inspiració i exemple més

"Si robar un lladre són 100 anys de perdó, estafar 39 bancs per construir alternatives al sistema és, a més, un exemple." (cartell de suport a l'Enric)
"La vida és el que hi ha després de la por."

dissabte, 2 de març de 2013

A Can Piella es respira un món nou


A Can Piella es respira un món nou.

Una altra manera de viure, d'organitzar-se i treballar, de tractar-se, de veure la vida i veure's un mateix.

Ja fa tres anys i mig que a la masia s'hi torna a respirar vida, que un entranyable grup de joves hi va entrar per conviure-hi i tirar endavant el projecte, amb la participació, col·laboració i suport de veïns i veïnes dels pobles del voltant i de persones d'arreu de Catalunya i més enllà.

In memoriam: Salvador Puig i Antich


Salvador Puig i Antich (1948-1974), anarquista i membre del MIL. Avui fa 39 anys del seu assassinat. L'última víctima condemnada al garrot vil durant el govern franquista.

Fa uns quants anys es va estrenar a Catalunya una pel·lícula sobre la seva condemna i execució (Salvador (Puig Antich), Manuel Huerga, 2006). Comparteixo a continuació un manifest que aleshores van escriure persones properes a ell i que coneixien bé la seva història:
Nosaltres, testimonis directes de l'època en que tracta la pel·lícula “Salvador”, ex-membres del MIL, OLLA i GARI, davant de la indignitat que representa per a tots i totes nosaltres l'exhibició de l'esmentat film manifestem:
1. Que aquesta no és la història política d'en Salvador Puig Antich ni la dels seus companys de lluita, perquè amaga deliberadament la història de subversió revolucionària contra el capitalisme, sense la qual, la vida i la mort d’en Salvador no tenen cap sentit.

dimarts, 26 de febrer de 2013

El cor calent socialista

La possessió del sòl per part d'un o varis individus, amb exclusió de la restant majoria, és la causa de l'existència de la misèria. Aquesta veritat, tantes vegades anunciada, convé que es repeteixi sense cessar.
El nostre globus ha preexistit a la humanitat. La terra, abans que la humanitat aparegués en ella, no tenia amo; lògic és admetre que les primeres generacions humanes la van posseir en comú.

Per què actualment el sòl pertany a una minoria? Sens dubte, perquè els forts en un moment donat se la van apropiar a expenses dels dèbils, que no van saber ni van poder impedir-ho.

Regenerar la humanitat


Obro aquest bloc per tenir un espai on ser agraït amb la Vida, expressar-me i compartir reflexions, idees i pensaments, i intentar contribuir a un humanisme revolucionari.

Regenerar la humanitat és re-generar-nos a nosaltres mateixos, re-construir-nos en tot allò essencial que abasta la nostra existència humana.

Auto-construir-nos, front a la construcció destructiva essencialment externa que hem sofert.