diumenge, 31 de març del 2013

Les relacions de producció capitalistes i el treball assalariat

"Una empresa sense treballadors no existeix. Una empresa sense empresari s'autogestiona."
"Què és la propietat? La propietat és un robatori." (Pierre-Joseph Proudhon) 

Aquestes poques vinyetes (clicar la imatge per veure-la gran) poden servir per entendre bé les relacions de producció del capitalisme.

A continuació, la seva traducció al català, per a qui no entengui l'anglès:

- Què li acabes de dir?
- Que treballi més ràpid.
- Quant li pagues?
- 25$ al dia.
- D'on treus els diners per pagar-li?
- Venc productes.
- Qui fa els productes?
- Ell.
- Quants productes fa en un dia?
- Productes per valor de 100$.
- Aleshores, en comptes de pagar-li tu a ell, t'està pagant ell a tu
75$ al dia perquè li diguis que treballi més ràpid!
- Eh? Però les màquines són meves.
- Com has aconseguit les màquines?
- Vaig vendre productes i les vaig comprar.
- I qui va fer aquells productes?
- Calla, que et podria sentir!

Vull afegir que considero que hem de deixar enrere la visió economicista de les coses (no és l'economicisme un ideari burgès per excel·lència?) que, en la qüestió del treball servil-assalariat, posava èmfasi en el robatori material d'una part d'allò produït per part de la persona capitalista (la plusvàlua).

El pitjor del treball assalariat no és que ens robin, és que ens destrueix.

Obeir ens destrueix. Si només hem de rebre ordres i estem excloses de la presa de decisions sobre les qüestions que ens afecten, perquè hem de pensar? I, si renunciem a pensar, a utilitzar la nostra intel·ligència, aquesta s'atrofiarà i s'anirà extingint (el que no s'utilitza, s'atrofia). Destruir la nostra intel·ligència és destruir-nos com a éssers humans, i aquesta és la tragèdia del treball servil-assalariat.

La vida no hauria de ser això.

L'amor cap a un mateix i cap als demés hauria de causar un enèrgic rebuig al treball assalariat, que és un greu insult i atac a les capacitats, necessitats i potencialitats humanes.

Hem de recuperar el treball col·lectiu en comú, colze a colze, sense "jefes" ni "jefas", com a part del projecte de recuperar, pensar i construir economies democràtiques, sense classes (ni propietaris ni desposseïts), sense privilegis... i del projecte de recuperar-nos i reconstruir-nos a nosaltres mateixos: regenerar la humanitat.

Perquè, a partir del respecte mutu, al no organitzar-nos jeràrquicament, podrà sorgir la companyonia, l'afecte i la germanor. Podrem viure amb alegria el treball, que és un element important de l'existència humana. Podrem tornar a treballar cantant.

Per acabar, un curt animat contra el treball assalariat:



--

¿Qué es la propiedad? (assaig de Pierre-Joseph Proudhon, escrit el 1840)

Sobre la división del trabajo (article escrit per en David a Upaya)

El cor calent socialista (publicat en aquest bloc, febrer de 2013)

Experimento Comparte (si no entenem que compartir és el millor i el més digne és que no arribem ni al nivell de les ONGs assistencialistes)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada